Materials més eficients en l'aïllament tèrmic d'una casa

Aïllament tèrmic i materials

Aïllament tèrmic: un aïllant tèrmic és un material caracteritzat per la seva alta resistènica tèrmica i té com a funció limitar o dificultar la transmissió d'energia calorífica entre els dos ambients que separa.

Gràcies a la seva baixa conductivitat tèrmica i un baix coeficient d'absorció de la radiació, el material més resistent al pas de calor és l'aire i alguns altres gasos. Tanmateix el fenomen de convecció que s'origina en les càmeres d'aire, augmenta sensiblement la seva capacitat de transferència tèrmica. Per aquesta raó es poden utilitzar com a aïllament tèrmic materials porosos o fibrosos, capaços d'immobilitzar l'aire confinat en l'interior de cel·les més o menys estanques. Se solen utilitzar com a aïllants tèrmics específics materials combinats de sòlids i gasos: fibra de vidre, llana d'ovella i roca, vidre expandit, poliestirè (porexpan) o bé escuma de poliuretà. En la majoria dels casos el gas tancat és l'aire. Sovint, però, és suficient amb una o diverses capes d'un material simple, sovint teixit (llana o cotó).

En aquest cas, volem aplicar l'aïllament tèrmic a una casa per tant, cercarem materials que siguin bons aïllants i a més a més, que siguin económics.

Últimament, en l'àmbit de la construcció, l'aïllament tèrmic ha anat directament lligat amb l'augment del confort, sent avui dia, un element importantíssim de qualsevol construcció actual.

Per a economitzar la construcció, el cantell de les obres s'ha reduït fins al mínim necessari per a que l'estructura s'aguanti. Degut a aquest procés de reducció, el tancament tradicional va anar perdent massa, al mateix temps que les cambres interiors guanyaven en espai i en llum.

Prenent els dos factors per separat, veiem que:

- La reducció de cantell comporta una reducció important de la capacitat aïllant de l'element. Al mateix temps que una redducció de massa comporta una reducció important de la seva inèrcia tèrmica.

- L'augment de l'espai interior comporta un augment directe del consum energètic necessari per a escalfar les cambres, i mantenir-les a una temperatura de confort. Al qual s'hi ha de sumar l'aparició de gran obertures provoquen una presència de ponts tèrmics importants.

Els aïllament doncs foren la resposta eficient a la necessitat d'estalvi energètic que existia als edificis moderns. I a mesura que els materials de paret han anat transformant-se cada cop més en paper, els aïllaments han anat incrementant la seva importància per a complir les prestacions de confort exigides.

Poliestirè expandit                               Poliuretà